Això és un nin que nom Joan, te set anys i viu a Alcúdia.
En el carnaval d`Alcúdia es va disfressar de dimoni. La seva mare que es nom Antònia te trenta-nou anys i fa les feines de la casa com per exemple planxar i estendre la roba. El seu pare es nom Toni està fent feina a Es Murterar, sempre feina i el veuen poc. Aquesta família es nom Lupes Matines, tots son divertits i tots dormen onze hores menys el pare que dorm sis hores. Tots se’n van a dormir a les nou i mitja i el pare que se’n va a dormir a mitja nit.
En Joan va anar al carnaval. Com anava tot sol tenia molts de nirvis, anava per amunt per avall, corria per tot, estava fruint fins i tot no es podia controlar, fins que va caure. Tant de bo que no es va fer mal però la seva disfressa es va rompre, va plorar de la pena que tenia per la seva disfressa de dimoni. Se la va llevar i va cercar ca seva, però no trobava ca seva.
Ell va decidir seguir sense la disfressa, però va pensar no córrer molt. Era el seu pitjor carnaval perquè tothom es reia d’ell, va decidir cercar un policia, però no en trobava cap. Va cercar més, però no sabia què pensar, per això va decidir tornar a intentar anar a ca seva.
A la fi va trobar el camí de tornada i va arribar a ca seva. La seva mare es va enfadar molt perquè tenia la disfressa rompuda. En Joan es va disculpar perquè havia corregut molt i no es podia controlar.
La mare li va agafar la disfressa i li va arreglar, li va donar a en Joan i la mare li va dir que havia d’anar alerta i que no tornàs a passar. En Joan, li va dir que si podien anar tot dos junts. Varen anar al carnaval tot dos junts i s’ho varen passar molt bé i per això en Joan volia anar amb la seva mare per si d’acàs quan es cansava podia beure un refresc.
Va tornar a ca seva i va veure el seu pare. Per en Joan no va ser el pitjor carnaval sinó el millor i va aprendre que mai mes hem de posar-nos tristos ni perdre s’esperança sinó posar-nos feliços.
En el carnaval d`Alcúdia es va disfressar de dimoni. La seva mare que es nom Antònia te trenta-nou anys i fa les feines de la casa com per exemple planxar i estendre la roba. El seu pare es nom Toni està fent feina a Es Murterar, sempre feina i el veuen poc. Aquesta família es nom Lupes Matines, tots son divertits i tots dormen onze hores menys el pare que dorm sis hores. Tots se’n van a dormir a les nou i mitja i el pare que se’n va a dormir a mitja nit.
En Joan va anar al carnaval. Com anava tot sol tenia molts de nirvis, anava per amunt per avall, corria per tot, estava fruint fins i tot no es podia controlar, fins que va caure. Tant de bo que no es va fer mal però la seva disfressa es va rompre, va plorar de la pena que tenia per la seva disfressa de dimoni. Se la va llevar i va cercar ca seva, però no trobava ca seva.
Ell va decidir seguir sense la disfressa, però va pensar no córrer molt. Era el seu pitjor carnaval perquè tothom es reia d’ell, va decidir cercar un policia, però no en trobava cap. Va cercar més, però no sabia què pensar, per això va decidir tornar a intentar anar a ca seva.
A la fi va trobar el camí de tornada i va arribar a ca seva. La seva mare es va enfadar molt perquè tenia la disfressa rompuda. En Joan es va disculpar perquè havia corregut molt i no es podia controlar.
La mare li va agafar la disfressa i li va arreglar, li va donar a en Joan i la mare li va dir que havia d’anar alerta i que no tornàs a passar. En Joan, li va dir que si podien anar tot dos junts. Varen anar al carnaval tot dos junts i s’ho varen passar molt bé i per això en Joan volia anar amb la seva mare per si d’acàs quan es cansava podia beure un refresc.
Va tornar a ca seva i va veure el seu pare. Per en Joan no va ser el pitjor carnaval sinó el millor i va aprendre que mai mes hem de posar-nos tristos ni perdre s’esperança sinó posar-nos feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada